Al llarg de la història del poble, molts personatges han tengut una relació especial amb Galilea. Persones que hi han passat, persones que hi han nascut, persones que hi han viscut o persones que hi han dedicat una part de la seva vida. A continuació teniu una relació d'aquests personatges amb alguns trets de la seva biografia. Probablement no hi són tots, però si que tots ells, en algun moment de la seva vida han tengut una relació especial amb Galilea. Si en coneixes d'altres o vols afegir informació a les històries ja existents ens ho pots enviar a webmaster@infogalilea.com
Ramon Zaforteza Pacs-Fuster de Villalonga i Nét (1627-1694)
Segon comte de Santa Maria de Formiguera, senyor de les antigues cavalleries d’Hero, Santa Margalida, Alcudiola, Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca i de l’alqueria de Galatzó, “Comte Mal”.
Jordi Cortei (s. XVI)
Senyor de son Cortei que, segons compta la tradició oral, el 1550 canvià el nom de Sa Moleta per Galilea, degut a la semblança que trobava que el lloc tenia amb Terra Santa.
Ramon Ribes (s. XIV-XV)
Senyor de l’alqueria Alcabussa (son Cortei) en el segle XIV i, juntament amb Pere Basset, cedí 100 quarterades de la seva finca perquè el 1396 s'establissin una sèrie de famílies de jornalers donant origen a Galilea amb el nom de Sa Moleta.
Pere Basset (s. XIV - XV)
Senyor de l’alqueria Benifatxó (son Martí) en el segle XIV i, juntament amb Ramon Ribes, cedí 100 quarterades de la seva finca perquè el 1396 s'establissin una sèrie de famílies de jornalers donant origen a Galilea amb el nom de Sa Moleta.
Mn. Berenguer de Palou ( ? - Barcelona 1241)
Bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241, acompanyà al rei Jaume I a la croada contra Al-Mayûrqa amb un host de 99 cavallers i 1000 peons. Després de la conquesta, obtingue com a recompensa la baronia d'Andratx en el repartiment de Mallorca (zona en la que es trobaven els terrenys que ara formen Galilea). Està enterrat a la Seu de Barcelona.
Antoni Barceló i Pont de la Terra (Galilea o Palma 1717?-Palma 1797)
Tinent general de l’Armada Reial i senyor de Conques, segons alguns autors neix a Galilea dia 1 d'octubre de 1717, d'altres citen Palma, en concret una casa del Puig de Sant Pere, com a lloc del naixament. Tampoc està clara la data que alguns autors la situen el 31 de desembre de 1716. Promou la construcció de l'església de Galilea, però mor abans de veure-la construïda.
Onofre Barceló (s. XVIII - XIX)
Canonge de la Seu de Palma, fill d'Antoni Barceló i Pont de la Terra. Després de la mort del seu pare s'encarrega de que es comenci la construcció de l'església de Galilea i, finalment, el 1806 es posa la primera pedra.
Francesca Arbona Pocoví (Montuïri 1900-Galilea 1993)
Mestra, nasqué a Montuïri el 1900, realitzar la seva tasca educativa a Galilea entre el 1921 i el 1970 a l'escola pública, situada devora la font des Obis, on tenia la seva residència. El 1964 rebé l'Ordre Civil d'Alfons X, el Savi i el 1972 fou declarada Filla Adoptiva de Puigpunyent. Morí a Galilea el 1993.
Joan Alcover Maspons (1854-1926)
Poeta i assagista i polític, és, juntament amb Costa i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca. Nasqué a la Ciutat de Mallorca i en els seus inicis emprà el castellà com a llengua, però cap a la seva maduresa passa a utilitzar el català com a única llengua. Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina. El 1909 fou proclamat Mestre en Gai Saber. D'entre les seves obres, la més coneguda és el poema La Balanguera que ha esdevingut himne oficial de Mallorca amb música d'Amadeu Vives
Josep Calafat i Mesquida
Poeta i prevere, va ser rector de Galilea del 1913 al 1916.
Tomàs Aguiló i Forteza (Palma 1812-1884)
Poeta, fundà la revista La Palma amb Josep Maria Quadrado i Antoni Montis. D'entre les seves poesies destaquen les de temàtica històrica i popular.
Llorenç Riber (Campanet 1881-1958)
Escriptor i poeta de l'Escola Mallorquina, neix a Campanet i fou deixeble d'Antoni Maria Alcover. Participà en el Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana (1906) i funda la revista Mitjorn. El 1910 fou proclamat Mestre en Gai Saber i el 1927 fou elegit membre de la Real Academia Española de la Lengua. D'entre les seves obres destaca La minyonia d'un infant orat (1935). Es autor del poema Galilea lloc ventós.
Àngela von
Neumann (Wisconsin 1928 - Galilea 2010)
Pintora,
nasqué a Milwaukee (Wisconsin, Estats Units) el 1928, filla
del conegut pintor i gravador Robert von Neumann. Es formà a
l'Institut d'Art de Chicago des de 1946 fins a 1950, i es traslladà
a Mèxic, on romangué fins a 1952.
El 1953 i 1954
ensenyà pintura a Denver, Colorado. Va venir a Europa el 1954,
instal·lant-se ben aviat a Galilea amb el seu marit, el pintor
John Ulbricht, on han tengut 2 fills.
Ha exposat la seva obra a vàries col·lectives d'Amèrica i Europa, i ha celebrat exposicions individuals a Mèxic, D.F., Milwaukee, Denver, Palma de Mallorca i Nueva York. Molts de col·leccionistes tenen obra seva, així com els museus d'Art de Denver i de Columbus (Ohio). El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. Mor a Galilea el 29 de gener de 2010.
John Ulbricht (La Habana 1926- Galilea 2006)
Pintor, nasqué a l'Havana el 1926. S'instal·là amb la seva família als Estats Units el 1931. Estudià a l'Institut d'Art de Chicago on obtengué una beca per ampliar estudis a Mèxic. Entre 1952 i 1954 fou director assistent del Museu d'Art de Denver. El 1956, fixà la seva residència a Galilea. Casat amb la pintora Angela von Neumann, tingué 2 fills. Ha exposat a Palma, Madrid, París, Londres, Tarragona, València, Santander, Pollença, Barcelona, a diversos indrets dels Estats Units i d'Alemanya. En els seus inicis conreà l'art abstracte, però, a partir de 1962, derivà cap al realisme, dins una temàtica de natures mortes, paisatges i motius vegetals. També ha pintat nombrosos retrats de grans personalitats com Picasso, Miró, Robert Graves o Gerald Ford. Part de la seva obra es conserva a la National Galery de Londres, al Parlament Europeu d'Estrasburg i a diversos museus dels Estats Units. Mor a Galilea el 2006
Manuel Picó ( - Palma 1995)
Escriptor i pintor. Durant els darrers 40 anys desplegà una plural activitat creativa. Publicà novel·les com Y persiste la sombra (1957) i El llanto de las cigarras (1961). Més tard recopilà en català uns irònics records de caire social, Ses memòries d'un reclam, i sempre pintà, en la línia d'ombra on mor lo fàcil. Presidí el grup d'art Tago, una resposta al conformisme figuratiu. Fou cronista esportiu, crític d'art i taurí, comentarista de gastronomia i descobridor de la tradició vinícola de Mallorca. Com a periodista treballar al diari en anglès Majorca Daily Bulletin i en el rotatiu Última Hora.
Elisabeth Giesler
(1896-1992)
Pintora nascuda a la regió d'Alsàcia, començà a pintar des de molt jove. Va ser una artista poc coneguda a Mallorca però mantingué estrets vincles amb la nostra terra. L'artista passà llargues temporades a Galilea, on tenia casa pròpia al carrer d'es Rafal, i els paisatges i la vida pagesa de que s'envoltà tenen la petjada a la seva obra. La seva obra està caracteritzada per la influència dels impressionistes i de mestres com Velazquez o Zurbaran. Sentia una gran fascinació per la llum de Mallorca en contraposició a la de París, on tenia la seva residència. Fou a Galilea on aconseguí depurar el seu estil, carregat d'un lirisme i una sensibilitat excepcionals. Viatjà i visqué per molts de països, des d'Anglaterra fins a Espanya, passant per Brusel·les, Ginebra o Olten. Va exposar la seva obra a París, Barcelona, Madrid i Cannes, d'entre altres llocs. La seva primera exposició a Mallorca fou a Ses Voltes de Palma el 2002.
Bartomeu Quetglas Gayá (1900-1964)
Prevere, sociòleg i escriptor.
Bartomeu Guasp
Autor del poema La Fontana, situada a la Font dels Obis.
Antoni Vidal Isern (1900-1973)
Periodista, escriptor i historiador. Passa llargues temporades al poble on tenia casa pròpia, és autor del poema Galilea, on descriu com és aquest poble, i va promoure la cova de la Mare de Déu situada a la carretera Galilea - Puigpunyent. Va ser cronista oficial de Valldemossa i Sangüesa (Navarra), fou membre de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics. Com a periodista, fou redactor de La Almudaina, Última Hora i Patria i corresponsal de La Vanguardia i Diario de Barcelona. D'entre les seves obres destaca La Pintura a Mallorca (1951), En pleno éxito (1923), La catedral viviente (1957), Estelas (1934) i Recuerdos y fantasías (1971). L'any 1940 fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia.
Bartomeu Ferrà Juan (Palma 1893 - 1946)
Pintor i escriptor, va néixer a Palma el 20 de gener de 1893, era fill de l'arqueòleg i poeta Bartomeu Ferrà i Perelló. Començà a pintar des de petit i celebra la seva primera exposició als 22 anys a Palma (1915). Exposà a Palma, Barcelona, Girona, Maó i París, d'entre altres llocs. Primer va ser conegut com el pintor de Valldemossa, visquent una llarga temporada, uns 25 anys, a l'ermita de Miramar i després a la Cartoixa, on es casà (1917). També dedicà temps a escriure, essent el seu primer estudi de crítica la "Ressenya històrica de la pintura a Mallorca" i la més renomenada "El Archiduque errante", una biografia de l'Arxiduc Lluís Salvador. En pintura, la seva obra més coneguda és una col·lecció d'una trentena d'aquarel·les (1940), que fou adquirida per l'Ajuntament de Palma, mostrant com era Ciutat amb les seves murades a principi de segle. Bartomeu Ferrà fou un pintor, principalment, de pintura paisatgística d'escola impressionista, sovint il·luminada d'una auriola romàntica. En un moment donat de la seva vida, canvià la vida a Valldemossa per la vida a Galilea i els paisatges d'aquestes terres foren la inspiració per a la seva obra, segons manifestava ell mateix: "A la recerca d'un paisatge més tranquil, més simple, més definit,.... Morí el 4 de juny de 1946, dos anys després de la seva darrera exposició a Palma.