HISTÒRIA
Època talaiòtica i època romana
D’aquesta època es té molt poca constància, aprop de Galilea, es troba la cova den Salvador on, segons fonts orals, es trobaren, en una de les sales, enterraments d’inhumació i restes ceràmiques talaiòtiques i romanes.
Època islàmica
Forma part del juz’ d’Al-Ahwâz (Palma)
La tribu que habitava la zona eren els Gumâra.
En aquestes rodalies es trobaven vàries alqueries islàmiques:
Caprida, avui Conques
Albussa, avui Son Cortei
Arratxa, avui Es Ratxo
Ortolutx, avui Son Net
Benifatxo, avui Son Martí
Conquerida per les tropes cristianes, juntament amb tota la serra de Tramuntana, l’any 1231.
Repartiment de Mallorca:
En el “Llibre del repartiment de Mallorca” (1232) forma part de la porció que pertany a Berenguer de Palou, Bisbe de Barcelona.
Des del 1323,tota aquesta zona, s’integra dins la baronia del Pariatge fins a l’any 1811.
La fundació de Galilea com a nucli urbà, 17 de setembre de 1396
Ramon Ribes, propietari de l’alqueria d’Albussa (Son Cortei) i Pere Basset, propietari de l’alqueria de Benifatxó (Son Martí) cediren una porció de 100 quarterades cadascun per a l’establiment d’una sèrie de famílies de jornalers, terrenys coneguts amb el nom de sa Moleta. Els seus pobladors provenien d’Andratx, Calvià i Puigpunyent. Les primeres cases foren ca ses Ànimes, can Batleta, sa Cova des Bous, sa Mola – anomenada sa Moleta- , son Perdiu, es Rafal i sa Roteta.
No és, però, fins a l’any 1550 que, segons compta la tradició, Jordi Cortei, propietari de son Cortei, decidí que sa Moleta s’anomenàs Galilea, per la forta semblança amb la regió palestina. La relació dels propietaris de Son Cortei amb el llogaret és molt forta, ja que l’oratori d’aquesta possessió serveix d’església a Galilea.
SEGLE XVII, Galilea necessita una església
L’any 1788, es decideix construir una església. Les gestions foren realitzades per Mn. Pedro Rubio, Bisbe de Mallorca, després de la seva visita a Galilea, promogudes per Antoni Barceló i Pont de la Terra, Tinent General de l’Armada Reial i propietari de Conques i pel seu fill, Onofre Barceló, Canonge de la Catedral de Mallorca.
No és fins el 3 de desembre de 1806 que es posa la primera pedra de l’església i comença la construcció. El seu gran promotor, Antoni Barceló i Pont de la Terra, mor abans de veure-la construida i se n’encarrega el seu fill.
Quatre anys més tard, el 2 de febrer de 1810, es beneeix l’església i s’hi celebra la primera missa.
L’església fou eregida vicaria in capite sota la titularitat de la Immaculada Concepció, depenent de la parròquia de la Mare de Déu de Puigpunyent.
Dos anys més tard, el 1812, S’enllestiren la vicaria i el cementeri, situats devora l’església
A mitjan segle XIX, l’agricultura és la base de l’economia. Aquesta està basada en els conreus d’ametllers, oliveres i garrovers. També hi havia fortes activitats d’explotació dels recursos del bosc, com les feixines de llenya, la recollida de palmes de garballó, la producció de carbó vegetal, la fabricació de cordes i la pràctica del contraban.
|
|
|
1893, s’obri el primer convent
15 de setembre, s’hi estableixen les monges de la congregació Hermanas del Amparo Terciarias de San Agustín, anomenades agustines, per a servir als malalts. Viuen a les cases de can Patata, cedida per Tomeu de sa Mola, dedicat al contraban, la casa era un antic cafè i can Creixenci. Les fundadores són Sor Arcángela Bisquerra, Sor Germana Gelabert i Sor Mariana Fiol. Set anys més tard, el 1900, compraren la casa de can Furfuga, establint-s’hi quatre anys més tard. Les agustines serviren aquest poble, amb el seu parvulari, fins a l’any 1950.
Arriba el progrés, segle XX
Aquest llogaret, malgrat ser un poblet petit, no és absent dels canvis que proporcionarà aquest segle. Les nines ja poden anar a escola al carrer des Clapers a ca sa Mestra, transcorr l’any 1908.
Amb l’arribada de l’electricitat, l’any 1924, Galilea entra a la modernitat. Pocs anys abans deixaren de funcionar dos edificis “industrials” que abastien al poble: la casa de neu (1917) i el molí de vent fariner de can Soler (1920).
L’any 1927 és un any que marca la història, desapareix la banda de música “Sa Música de Galilea”, creada l’any 1893, després de la mort d’un dels seus components, el jove Joan Martorell Bonet, fill del director, el 26 de gener. El seu enterrament fou el darrer en que hi va participar tota la banda.
Entrada la segona república, l’any 1931, es fa una important inversió de rehabilitació i manteniment de la xarxa viària. Es condiciona el camí principal (carrer Major) i s’instal·là al pou públic de la font dels Òbits la bomba d’extracció manual. Però, un terrible fet històric que mai s’hauria d’haver produït, la Guerra Civil (1936), tenyí aquest llogaret de dolor. A Galilea la repressió de la Falange va ser més forta que a Puigpunyent i moriren assassinats dos galileus i altres dos resultaren ferits, quan eren portats en camió pel camí de Capdellà. La casa del Quarter es converteix en Quarter de la Falange, essent abandonat després de la guerra.
Aires de Pau i “Aires regionals”
Torna la pau i la tranquilitat i ja, l’any 1940, es crea l’agrupació folklòrica “Aires Regionals”, formada per 38 membres. Deu anys més tard, el 21 de febrer de 1950,realitza la seva primera actuació al saló de can Macià i el 29 de maig de 1951 guanya el premi Meritissimus en 3r grau del II Certamen Internacional de Folklore celebrat a la plaça de toros de Palma. L’agrupació ballarà i animarà el poble fins el 1954.
Festa grossa, ens visita la Mare de Déu de Lluc (1949)
El 26 d’abril, la imatge de la Mare de Déu de Lluc arriba al poble, els veïnats del poble es traslladaren fins el Penyal Tallat per rebre-la de mans dels veïnats d’Es Capdellà. A Galilea no hi havia vicari i s’encarregaren de rebre-la el rector de Puigpunyent i alguns vicaris que havien estat al poble. Dugueren la imatge en processó fins a l’església on passà la nit acompanyada en tot moment per la joventut, les monges i els veïnats. El dia següent desfilà en processó per tots els carrers, ensenyant-la a tots els malalts i impedits. De nit tornà romandre a l’església acompanyada pels joves i les monges. Durant la nit, els joves quan les monges s’havien dormit la varen treure en una processó extra que no estava programada. El dia següent, a les 10’30 h s’oficià la Missa solemne i concelebrada i es tornà passejar en processó pels carrers fins que a l’horabaixa del dia 28 va ser entregada als veïnats de Puigpunyent al coll del Molí des Vent. Dies abans d’aquesta honorable visita, els veïnats s’encarregaren d’engalanar tots els carrers del poble.
Un personatge a la Galilea del segle XX, Sa Mestra
Francesca Arbona Pocoví va ser sa Mestra durant molts d’anys, educant a moltes generacions d’aquest lloc, fins a la seva jubilació l’any 1970. El 1964 rebé l’Ordre Civil “Encomienda de Alfonso X el Sabio, categoría Lazo” i el 1972 fou nomenada filla adoptiva del municipi.
20 anys després, recuperam a les monges (1970)
Na Catalina Alcover, religiosa del Sagrat Cor de Jesús, adquirí per a la congregació ca sa Mestra i fundà un casal de colònies per a grups de l’escola Santa Magdalena Sofia que ella havia fundat a la barriada de son Cotoner de Palma. Però no és fins a l’any 1977 que s’estableixen les monges del Sagrat Cor, com a comunitat, atesa la demanda creixent del servei de colònies per a infants i joves formant una comunitat de 5 religioses: Catalina Sampol, Margalida Colom, Asunció Amigo, Isabel Capaces i Pilar Zaforteza.
La vicaria ja és parròquia i Galilea es va transformant
El 1972, el Bisbat de Mallorca erigi la vicaria in capite depenent de Puigpunyent, que havia estat fins aquests moments, en parròquia.
Galilea perd activitat social i creix en activitat municipal
El 1979, es suprimeix l’activitat docent i els nins i nines han d’acudir a Puigpunyent per la qual cosa es disposa d’un autobús escolar i el 1989 tanca la pensió Eolo, establiment emblemàtic que s’havia convertit en un símbol d’atracció pel poble.
La dècada dels 80 i 90 suposen una sèrie de millores a nivell d’infrastructures municipal: edifici polivalent, unitat sanitària, camp d’esports
El foc tenyeix el poble, un final tràgic al segle XX
Dia 8 d’agost de 1999, un gran incendi forestal crema els voltants del poble i s’hi introdueix en alguns llocs cremant marjades i envoltant cases. L’incendi començà a la finca de Galatzó i cremà unes 150 ha. Es dona per sofocat al cap de dos dies. La fortuna s’apropià aquest dia del poble i Galilea no cremà en l’incendi més perillós que s’ha viscut a Mallorca.
SEGLE XXI, una primera dècada amb grans canvis
Aigua neta, aigua bruta, telefonia, electricitat i enllumenat públic soterrat
El mes de juliol de 2001, l’Ajuntament signa el conveni de cooperació tècnica amb el Consell de Mallorca per tal de dur endavant el projecte de canalització de les aigües netes i el sanejament al poble. L’obra d’infrastructura més important de la història d’aquest lloc que s’inicia el 2004 i, a més, inclou el soterrament de l’estesa elèctrica, la telefonia i l’enllumenat públic, subvencionat per la Conselleria de Turisme. L'11 de setembre de 2008, el Conseller de Medi Ambient, acompanyat pel Batle i el Director General de Recursos Hídrics, inauguren el servei d'abastiment d'aigua potable i de sanejament que s'entén més de 4 km entre Puigpunyent i la zona d'Es Rafal a Galilea amb un cost de 634.360 €, finançat a parts iguals entre el Govern de les Illes Balears i el Consorci d'Aigües de Puigpunyent. El 30 d'octubre de 2008, la Presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, inaugura i posa en funcionament tota la xarxa de canalització d'aigües dins del nucli urbà. Aquesta gran obra d'infrastructura ha tengut un cost de més de 3 milions d'euros i ha estat finançada en un 80% pel Consell de Mallorca i en un 20% pels veïnats i l'Ajuntament.
Objectiu: Recuperar els residus
L’any 2000 s’inicia la recollida selectiva de residus, el 2002 s’inaugura el Parc Verd que ha estat subvencionat pel Consell amb 3.400 € i ha estat creat per iniciativa de l’Associació de Veïnats i el 8 de novembre de 2004 s’inicia la nova recollida de fems de forma selectiva, essent el primer municipi de les Balears que recull el fems de forma sostenible pel medi ambient.
Petites però importants infrastructures municipals
Durant aquesta primera dècada, el poble ha vist com es creaven altres noves infrastructures socials: un nou parc infantil, una Biblioteca Municipal amb accés a Internet, l’Escola Municipal d’Adults (2003).
El temple parroquial estrena una nova i moderna il·luminació
Dia 6 de setembre de 2008, el Bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, i el Batle, Joan Ferrà, inauguren la nova il·luminació del temple. El projecte, amb un cost superior al 40.000 € ha estat subvencionat per la Fundació Endesa, en el marc del conveni per a la il·luminació de catedrals i altres temples signat amb la Conferència Episcopal Espanyola, l'Ajuntament i l'aportació dels feligresos.